Avui una reflexió en veu alta, totalment personal, que en forma de carta he fet arribar a 3 dels diaris més importants de casa nostra. Veurem si ho publiquen...
Cantar és un acte comunitari, un acte social, en definitiva, cantar és un acte de país. I poc grups han aportat tant a la nostra cultura musical com ESQUIROLS, un grup que malgrat la seva grandíssima qualitat artística, mai va arribar a captar l’atenció dels grans mitjans de comunicació.
Fa més d’un any, un grup d’amics músics vam engegar la iniciativa de recuperar les cançons d’Esquirols, respectant-ne els arranjaments i la instrumentació originals. La iniciativa va sorgir davant la seva negativa (molt respectable, d’altra banda) de retornar als escenaris, i pels reclams que diferents sectors socials havien fet a la xarxa.
Fa més d’un any, un grup d’amics músics vam engegar la iniciativa de recuperar les cançons d’Esquirols, respectant-ne els arranjaments i la instrumentació originals. La iniciativa va sorgir davant la seva negativa (molt respectable, d’altra banda) de retornar als escenaris, i pels reclams que diferents sectors socials havien fet a la xarxa.
L’espectacle es va estrenar a la Sala 2 de l’Auditori de Barcelona, amb ple absolut. En els mesos posteriors a aquesta estrena ha girat per diversos pobles i ciutats del principat, exhaurint les localitats al teatre Kursaal de Manresa i a l’Atlàntida de Vic, per destacar-ne els més multitudinaris. Però... de tot això, se n’han fet ressò els grans mitjans de comunicació del país, i parlo especialment de Tv3? No.
Televisió de Catalunya va ignorar Esquirols en el seu dia i les ha continuat ignorant ara, en els diferents homenatges que se’ls ha fet, que per cert, s’han fet realitat sense cap suport extern i sense més difusió que Internet i les mans dels amics.
Mirant els informatius de Tv3, hom es pregunta massa sovint per què és tant habitual que la secció de cultura de “la nostra” pari més atenció a la música forana que a l’autòctona. Només per posar-ne un exemple: el dia després de l’homenatge d’ESQUIROLS XXI al teatre Kursaal de Manresa, la secció de cultura del TN de TV3 es va fer ressò d’una actuació que un cantant espanyol va fer en una sala privada de la ciutat de Barcelona, i ni mitja paraula de l’esclat de joia col·lectiu que hi havia hagut a Manresa la nit anterior. Que ningú s’equivoqui, no demano atenció als nostres concerts (concerts que qualsevol músic hauria pogut fer), demano sensibilitat i atenció per l’obra d’Esquirols i per la de tants altres músics que han dignificat el llegat musical de Catalunya.
Fem un flac favor al nostre país quan ignorem reiteradament la música genuïnament autèntica i quan parem més atenció al que ens ve de fora que a la nostra pròpia historia i herència musical. Com a català, com a músic, com a militant cultural i com a contribuent demano una rectificació i una reorientació cultural a la televisió pública que ha de fer servei a tots els catalans. Només aconseguirem ser un país normal si entenem i difonem la nostra història musical recent i passada com a pròpia, de forma normal i desacomplexada, com ho faria un país normal. El país normal que malauradament encara no som.
Jaume Lara
